Estructura curvilínia amb vegetació variada.
Estiu.
Al matí.
Veure context
Ubicació
Part interior de la paret que delimita la finca pel nord. Orientació sud.
Vegetació
Diferents espècies de sedum, farigola i altres plantes.
Hora i data de la captura
Imatge presa el 26 de juliol de 2026 a les 09:16, en plena onada de calor.
Una de les primeres coses que un s’adona quan la veu són les seves corbes.
Són pertot arreu.
Apareixen als murs, a la coberta, a les finestres.
De vegades costa saber on comença una i on acaba l’altra.
Pugen. Baixen. Giren. S’entrellacen.
Al principi un veu moltes corbes.
Al cap d’una estona deixes de veure-les per separat.
Comences a veure’n una de sola.
Com si algú hagués dibuixat tota la casa sense aixecar el llapis del paper.
I el més curiós és que la natura fa una cosa molt semblant.
Només cal mirar al voltant.
Les flors.
Els arbres.
Els volcans.
Els núvols.
La lluna.
Fins i tot el mateix sol.
I aquí no cal anar gaire lluny per comprovar-ho.
Al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, l’entorn de La Casa Verda, les corbes guanyen per golejada.
Però és clar, una cosa és la natura. I una altra de ben diferent, construir una casa.
Fer una casa amb parets rectes és molt més senzill.
Les portes.
Les finestres.
Els mobles.
Pràcticament tot està pensat per a elles.
Aleshores…
Per què algú es complicaria tant la vida?
En Jordi —que així es diu aquest algú i a qui ja presentarem com cal— tenia una idea molt clara.
Volia que l’edifici semblés formar part del paisatge.
Que en mirar-lo des d’una certa distància o a vista d’ocell costés descobrir que hi havia una casa.
Com si sempre hagués estat allà.
Com si hagués anat creixent a poc a poc.
Aviat va comprendre que, si ho volia aconseguir, les corbes ja no eren una opció. Eren una necessitat.
Però va passar una cosa curiosa.
A mesura que la construcció avançava, cada vegada més gent s’aturava a mirar-la.
Com més intentava en Jordi que passés desapercebuda…
Més curiositat despertava.
I encara que les corbes acostumen a endur-se tota l’atenció al principi, l’edifici no es diu La Casa Corba.
L’element que acaba donant nom i color a La Casa Verda no són les corbes.
És la vegetació.
Gràcies per haver arribat fins aquí.
Si continuen llegint, els recomanem fer-ho seguint l’ordre dels capítols.
Pròxim capítol
