Estructura curvilínia amb vegetació variada.
Estiu.
Al matí.
Veure context
Ubicació
Part interior de la paret que delimita la finca pel nord. Orientació sud.
Vegetació
Diferents espècies de sedum, farigola i altres plantes.
Hora i data de la captura
Imatge presa el 26 de juliol de 2026 a les 09:16, en plena onada de calor.
Una de les primeres coses que criden l’atenció quan la veus són les seves corbes.
Són pertot arreu.
Apareixen als murs, a la coberta, a les finestres.
A vegades costa saber on comença una i on acaba l’altra.
Pugen. Baixen. Giren. S’entrellacen.
Al principi veus moltes corbes.
Al cap d’una estona deixes de veure-les per separat.
Comences a veure’n una de sola.
Com si algú hagués dibuixat tota la casa sense aixecar el llapis del paper.
I el més curiós és que la natura fa una cosa molt semblant.
Només cal mirar al voltant.
Les flors.
Els arbres.
Els volcans.
Els núvols.
La lluna.
Fins i tot el mateix sol.
Una passejada pel Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, l’entorn de La Casa Verda, és suficient per descobrir que les corbes guanyen per golejada.
Però és clar, una cosa és la natura. I una altra de ben diferent és construir una casa.
Fer una casa amb parets rectes és molt més senzill.
Les portes.
Les finestres.
Els mobles.
Pràcticament tot està pensat per a parets rectes.
Aleshores…
Per què algú es complicaria tant la vida?
Jordi —que així es diu aquest algú i que ja presentarem com cal— tenia una idea molt clara.
Volia que l’edifici semblés formar part del paisatge.
Que, en mirar-lo des d’una certa distància o a vista d’ocell, costés descobrir que allà hi havia una casa.
Com si sempre hagués estat allà.
Com si hagués anat creixent de mica en mica.
Aviat va comprendre que, si ho volia aconseguir, les corbes ja no eren una opció. Eren una necessitat.
Una paret recta pot delatar una construcció. Una corba es pot confondre amb un turó més.
Però va passar una cosa curiosa.
A mesura que avançava la construcció, cada vegada més gent s’aturava a mirar-la.
Com més intentava Jordi que passés desapercebuda…
Més curiositat despertava.
I tot i que les corbes solen acaparar tota l’atenció al principi, l’edifici no es diu La Casa Corba.
No són les corbes les que donen nom i color a La Casa Verda.
És la vegetació.
