Dibuix original de Jordi López Querol.
Abans de convertir-se en murs, finestres o cobertes, moltes de les formes de La Casa Verda van ser primer línies sobre un paper.
Aquest dibuix n’és una.
A simple vista pot semblar l’esbós d’una forma poc convencional. Però darrere d’aquelles corbes hi havia una intenció molt concreta.
Aconseguir més façana orientada al sud.
Si el perímetre de l’edifici hagués seguit una línia recta, la longitud disponible hauria estat molt menor. En fer-lo avançar mitjançant corbes, aquella mateixa façana es podia allargar considerablement sense que l’edifici hagués de créixer en la mateixa proporció.
En el mateix dibuix hi apareix una estimació: la línia recta representa aproximadament un 57 % del recorregut de la línia corba.
I això permetia una cosa especialment interessant: disposar de més superfície de façana capaç d’aprofitar l’orientació sud i, amb ella, la radiació solar.
Però el dibuix revela alguna cosa més.
Les corbes no es pensaven de manera aïllada.
Mentre Jordi traçava la forma de l’edifici, també anava imaginant on podien aparèixer les finestres, com orientar determinats espais o com reduir a la cara nord la possible entrada directa d’aire fred.
Una decisió portava a una altra.
La forma condicionava les finestres.
Les finestres, l’entrada de llum.
L’orientació, l’aprofitament del sol.
I tot plegat tornava a modificar la forma.
Per això potser el més interessant d’aquest dibuix no són les corbes que hi apareixen.
És tot el que començava a dibuixar-se amb elles.
Fa anys que construïm La Casa Verda.
Sense presses.
Intentant cuidar cada petit detall.
Tant de bo qui s’hi acosti pugui sentir la cura amb què l’hem construïda.
