Vegetació arbòria modelada mitjançant la poda.
Estiu.
A trenc d’alba.
Veure el context
Ubicació
Zona del jardí elevat davant de la bassa amb la cascada.
Vegetació
Phillyrea latifolia, coneguda com a aladern de fulla ampla.
Hora i data de la captura
Imatge presa el 14 de juliol de 2026 a les 07:56, amb els primers rajos de sol.
És impossible veure-la sempre igual.
Qui l’observa a l’hivern hi descobreix uns colors.
Qui la torna a mirar a la primavera en troba uns altres.
I si hi torna uns mesos més tard, probablement es tornarà a sorprendre.
La Casa Verda canvia.
Ho fa a poc a poc.
Gairebé sense que ningú se n’adoni.
Hi ha canvis que es perceben en tot just uns dies.
D’altres necessiten anys.
Però tots tenen una cosa en comú.
Arriben en silenci.
Per descomptat, la responsable de tots aquests canvis no és altra que…
La vegetació.
Envoltar-nos de vegetació va ser una elecció.
Es pot construir una casa sense comptar amb cap planta. Se n’hi poden incorporar algunes. O es pot decidir omplir-la de vegetació.
Aquest últim va ser el nostre cas.
Però per què tantes?
Com va passar amb les corbes, el desig d’integració hi va tenir molt a veure.
La Casa Verda està envoltada de vegetació. Perquè semblés integrada en el paisatge, potser n’hi hauria hagut prou de pintar-la de verd.
Però buscàvem alguna cosa més que una aparença.
Us imagineu un món sense plantes?
N’hi hauria prou de pintar-ho tot de verd?
Nosaltres vam preferir comptar amb elles.
I, sempre que fos possible, amb plantes senzilles, fàcils de mantenir i autòctones.
Per integrar-la en el paisatge, però també per la seva facilitat per adaptar-se a l’entorn.
Quan vam plantar les primeres espècies, pensàvem que la seva missió principal seria ajudar a integrar la casa en el paisatge.
Amb el pas dels anys vam descobrir que cada planta nova portava alguna cosa més que una mica de verd.
Algunes d’aquestes aportacions van ser evidents des del principi.
D’altres vam trigar anys a descobrir-les.
I moltes van acabar superant tot el que havíem imaginat.
Potser això és part del que ens ha ensenyat La Casa Verda.
Les plantes poques vegades es limiten a fer allò que n’esperes.
Gairebé sempre acaben fent alguna cosa més.
I com més temps convivíem amb elles…
…més difícil era imaginar la casa sense la seva presència.
Fins que un dia vam deixar de veure-les simplement com a plantes.
Vam començar a veure-les com a part de la casa.
Com uns habitants molt especials.
No apareixen a les escriptures.
No paguen lloguer.
I, tanmateix, hi són cada dia.
Canviant el paisatge amb cada estació.
Omplint alguns racons d’aromes.
Formant part d’una infusió.
Donant gust a un plat.
Són, probablement, els habitants més silenciosos de La Casa Verda.
I també alguns dels més importants.
Amb el temps van arribar a ocupar un lloc tan especial a les nostres vides que de vegades ens sorpreníem fent-nos una pregunta.
I si, en el fons, mai no haguéssim construït La Casa Verda només per a nosaltres?
I si també l’haguéssim construït per a elles?
Però la història no s’acaba aquí.
Perquè, sense saber-ho, van preparar la casa per a l’arribada de nous habitants.
Pròxim capítol
